En una entrada de ja fa molt de temps deia que mai no arribaria el dia en què publicaria un llibre de poemes… I, ves per on, la natura que tinc més a prop, l’estany de Banyoles, m’ha acabat inspirant tota una col·lecció de poemes que ben bé servirien per omplir un llibre (tot i que, ara per ara, el llibre físic és tan sols un projecte).
Els anomeno ‘poemes de l’instant’, inspirats en un encontre fortuït amb un element natural: gairebé sempre és un animal, però de vegades també una planta. La trobada casual i sorprenent amb un ésser viu mentre passejo vora l’estany encén l’espurna, desencadena una idea i uns versets inicials, que, després de treballar-hi una mica, esdevenen un poema.
Fa gairebé dos anys que això dura. Aquests instants màgics han provocat més de 30 poemes(sempre penso que són per a nens i nenes a partir de 10 anys i fins a 100 anys), que descriuen el pas de les estacions a l’estany de Banyoles, on visc actualment.I per si no n’hi hagués prou amb això d’escriure poemes, també he tingut la poca vergonya de dibuixar alguns dels personatges que hi surten. Mai no diguis mai.
Amigues del dimoni
A cavallet de les canyes
o sobrevolant els plomalls
de les tiges més altes,
dues libèl·lules
amb ulls com miralls
em guaiten.
Mosques verdes
d’armadura brillant
els fan companyia.
Espietes del dimoni,
ben bé diria.
(primavera 2017)
(primavera 2017)
Hola Meritxell…
voldría posar un dels teus poemes a un recull de fotografíes de l'estany que publico a la meva pàgina de facebook, si m'ho permets. Jo vaig viure a Banyoles uns 7 anys i per a mi sempre ha estat un punt de referència emocional…
Gràcies
Hola! Cap problema: pots utilitzar els meus poemes sempre que en citis l'autoria 😉 M'gradarà molt veure els teus posts, gràcies per fixar-te en el que escric! Una abraçada