{"id":35,"date":"2018-02-16T09:51:00","date_gmt":"2018-02-16T09:51:00","guid":{"rendered":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/2018\/02\/16\/el-surrealisme-dende\/"},"modified":"2026-04-02T09:16:06","modified_gmt":"2026-04-02T09:16:06","slug":"el-surrealisme-dende","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/2018\/02\/16\/el-surrealisme-dende\/","title":{"rendered":"El surrealisme d’Ende"},"content":{"rendered":"
I despr\u00e9s del realisme estripat de la N\u00f6stlinger va arribar el surrealisme d’Ende, que alguns nois i noies del club van definir com a “absurdament absurd” (la qual cosa no era necess\u00e0riament negativa).<\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Heus aqu\u00ed la presentaci\u00f3 que en vam fer:<\/b><\/span><\/div>\n
\n

“Michael Ende: el poder de la fantasia<\/span><\/b>
<\/span><\/b>Fantasia i surrealisme s\u00f3n els trets distintius d\u2019en Michael Ende<\/a><\/b>(Baviera, 1929-Roma, 1995). Aquest autor alemany ens proposa una relaci\u00f3 amb el m\u00f3n que va de fora cap endins: parteix d\u2019una realitat on tot \u00e9s possible i convida el lector a donar-hi voltes i a elaborar les seves pr\u00f2pies teories fent servir la creativitat i la imaginaci\u00f3.<\/span>
<\/span>Christine N\u00f6stlinger, a qui hem dedicat la tercera sessi\u00f3 del Club de Lectura i que \u00e9s considerada la gran representant del realisme cr\u00edtic, va dir que no li interessava gens la fantasia que apareix a La hist\u00f2ria interminable<\/i>, un dels llibres m\u00e9s coneguts de Michael Ende. De fet, hi va haver altra gent que va dir que la fantasia d\u2019Ende nom\u00e9s era una forma de fugir de la realitat i que trobava a faltar en les seves obres el comprom\u00eds social que tant reivindica N\u00f6stlinger. Per\u00f2 cr\u00edtics posteriors han vist en l\u2019obra d\u2019Ende valors tan essencials com la recuperaci\u00f3 de l\u2019espiritualitat en el dia a dia de les persones, massa sovint arrossegades pel consumisme i la grisor de la vida moderna.
<\/span>
<\/span>La hist\u00f2ria interminable<\/i>, Momo<\/i>i En<\/i> Jim Bot\u00f3 i en Lluc el maquinista<\/i> s\u00f3n els t\u00edtols m\u00e9s coneguts d\u2019Ende. Per\u00f2, avui, us proposem endinsar-vos en la m\u00e0gia dol\u00e7a i reflexiva d\u2019alguns dels seus millors contes.<\/span>
<\/span>I, nois i noies del Club, tamb\u00e9 us plantegem una confrontaci\u00f3 de l\u2019obra d\u2019aquests dos autors: vosaltres sou m\u00e9s de la N\u00f6stlinger o de l\u2019Ende? O potser us quedar\u00edeu amb tots dos?”<\/span><\/p><\/blockquote>\n<\/div>\n

<\/o:p><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
I vam proposar la seg\u00fcent lectura:<\/b><\/span><\/o:p><\/div>\n

<\/span><\/div>\n

<\/p>\n

Els millors contes<\/span><\/a><\/o:p><\/span><\/i><\/div>\n

<\/i><\/div>\n\n\n\n\n
<\/td>\n<\/tr>\n
Coberta d”Els millors contes’, de Michael Ende, publicada per Bromera.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
                      <\/span><\/div>\n
I aix\u00f2 \u00e9s el que va opinar el grup de cinqu\u00e8 i sis\u00e8 d’aquest recull de contes:<\/b><\/span><\/div>\n
\n

“Es presenta com una lectura que contrasta amb la de la sessi\u00f3 anterior<\/a>: la N\u00f6stliguer \u00e9s la representant del realisme cr\u00edtic i l\u2019Ende de la fantasia, del surrealisme; i tots dos escriuen en llengua alemanya. De broma, sorgeix la idea d\u2019enfrontament entre els dos autors: \u201cpelea<\/i>, pelea<\/i>\u201d, diuen alguns.<\/span><\/span>Agraden molt dos contes: \u201cL\u2019escola de m\u00e0gia\u201d i \u201cEl teatre d\u2019ombres d\u2019Of\u00e8lia\u201d, que s\u00f3n el primer i l\u2019\u00faltim del llibre. I els altres (\u201cNo importa\u201d i \u201cDestarifat i Desficaciat<\/span>\u201d) sembla que no agraden tant. Per\u00f2, parlant sobre aquests dos contes que han agradat menys, surten comentaris amb molt de suc: sobre el surrealisme, l\u2019absurd…<\/span> Aquests contes no els acabaven de conv\u00e8ncer perqu\u00e8 s\u00f3n \u201cabsurdament absurds\u201d (diuen). En el cas de \u201cNo importa\u201d, alg\u00fa diu que \u201cel posava nervi\u00f3s com una mala cosa!!\u201d. I, en el cas del de \u201cDestarifat i Desficaciat\u201d, diuen que \u00e9s massa surrealista i que l\u2019havien hagut de rellegir perqu\u00e8 els costava d\u2019entendre la situaci\u00f3 que explicava l\u2019autor.<\/span><\/span>I els que agraden m\u00e9s: el primer, \u201cL\u2019escola de m\u00e0gia\u201d, diuen que els agrada<\/span> <\/span>perqu\u00e8 els nens fan m\u00e0gia pensant o trav\u00e9s dels desitjos, i no amb la vareta!! I en el cas de l\u2019\u00faltim: \u201cEl teatre d’ombres d’Of\u00e8lia\u201d, \u00e9s curi\u00f3s com interpreten el final, que parla de la mort d’una forma bell\u00edssima. La majoria no l\u2019acaba d\u2019entendre; no entenen la relaci\u00f3 de les ombres que acompanyen l\u2019anciana que mor al final mentre \u00e9s a la Terra i els personatges que la dona troba al cel, que s\u00f3n les ombres que hem anat coneixent al llarg del relat. Tampoc no acaben d\u2019entendre que l\u2019\u00faltima ombra que troba l\u2019anciana \u00e9s la mort en si mateixa, malgrat que es digui clarament.<\/span><\/span>
<\/span>Tot i que, en general, diuen que, en un principi, els havien semblat contes f\u00e0cils, segurament perqu\u00e8 passen b\u00e9, per\u00f2 no tant perqu\u00e8 el contingut sigui senzill. Al principi, alg\u00fa reclamava i tot que no els hagu\u00e9ssim proposat un llibre m\u00e9s llarg per llegir durant les vacances de Nadal.<\/span>
<\/span>La majoria diu que li donar\u00e0 mig Segell Dahl<\/a>, corresponent als contes que han agradat m\u00e9s.”<\/span><\/p><\/blockquote>\n<\/div>\n

<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

I despr\u00e9s del realisme estripat de la N\u00f6stlinger va arribar el surrealisme d’Ende, que alguns nois i noies del club<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[27,120],"tags":[127,172],"class_list":["post-35","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-clubs-de-lectura","category-ressenyes","tag-lij","tag-michael-ende","comments-off"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/35","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=35"}],"version-history":[{"count":1,"href":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/35\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":514,"href":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/35\/revisions\/514"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=35"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=35"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=35"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}