{"id":61,"date":"2014-04-01T00:24:00","date_gmt":"2014-04-01T00:24:00","guid":{"rendered":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/2014\/04\/01\/pinguins-que-fan-riure\/"},"modified":"2026-04-02T09:38:34","modified_gmt":"2026-04-02T09:38:34","slug":"pinguins-que-fan-riure","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/2014\/04\/01\/pinguins-que-fan-riure\/","title":{"rendered":"Ping\u00fcins que fan riure"},"content":{"rendered":"\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

<\/span>Mentre \u00e9rem a Puerto Natales, a la Patag\u00f2nia xilena, l’Unai i jo vam veure la pel\u00b7l\u00edcula interpretada per Jim Carrey: ‘Mr. Popper’s penguins’ <\/a>(Mark Waters, 2011). Tot i que en aquell moment el nostre projecte, ‘Learning in the Wild’<\/b><\/a>, estava centrat en el puma, ja ten\u00edem a l’horitz\u00f3 els ping\u00fcins<\/b> i, en aquesta pel\u00b7l\u00edcula, hi sortia una colla de ping\u00fcins de l’Ant\u00e0rtida <\/b>(en principi, semblaven ping\u00fcins papua<\/a><\/b>, els protagonistes del nostre projecte). Vol\u00edem valorar si cit\u00e0vem la pel\u00b7l\u00edcula o no en la llista de recursos relacionats amb cada animal que solem posar al web del ‘Learning’<\/a>. <\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
B\u00e9, la pel\u00b7l\u00edcula ens va semblar entretinguda, res de l’altre m\u00f3n, per\u00f2 amb un m\u00ednim missatge final que recorda que \u00e9s millor que els animals visquin a l’h\u00e0bitat que els \u00e9s propi.<\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
I, quan buscava les dades d’aquest film per finalment citar-lo al nostre web, em vaig trobar amb una sorpresa molt agradable. La pel\u00b7l\u00edcula est\u00e0 basada en un llibre publicat l’any 1938<\/b> i escrit a quatre mans pel matrimoni Atwater<\/a><\/b> (en Richard, l’home, va fer una primera versi\u00f3 del llibre amb un aire molt fant\u00e0stic i, uns anys despr\u00e9s, la Florence, la dona, el va reescriure aportant elements m\u00e9s ‘realistes’).  <\/span><\/div>\n


<\/span><\/b><\/span><\/span>Atwater, Richard; Atwater, Florence: ‘Los ping\u00fcinos de Mr. Popper’<\/a>. Madrid: Siruela, 2011.160 p\u00e0g.<\/span><\/b><\/span><\/p>\n

Uns quants anys abans de l’estrena de la pel\u00b7l\u00edcula, Siruela<\/a><\/b> havia decidit publicar aquest llibre en castell\u00e0. Una ressenya escrita per Javier Flor Rebanal que parlava del llibre (‘Peonza’, n\u00fam. 62, octubre 2002, republicada per la revista online sobre LIJ ‘Imaginaria<\/a>‘) i la intervenci\u00f3 de Siruela (que t\u00e9 molts bons t\u00edtols de LIJ al seu cat\u00e0leg) van fer que el volgu\u00e9s llegir. No vaig poder aconseguir l’edici\u00f3 de Siruela<\/a> (que va reeditar el llibre arran de l’estrena de la pel\u00b7l\u00edcula l’any 2011) i aix\u00f2 em va obligar a llegir la versi\u00f3 original, en angl\u00e8s, publicada per Open Road<\/a>. <\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
I vaig xalar. No vaig poder abandonar la lectura fins al final. <\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
La pel\u00b7l\u00edcula t\u00e9 poc a veure amb el llibre<\/b>. De fet, nom\u00e9s conserva la idea que ho fa engegar tot: els protagonistes (ben diferent l’un de l’altre) reben un enviament inesperat procedent de l’Ant\u00e0rtida: ping\u00fcins. En el cas del llibre, es tracta d’un sol ping\u00fc\u00ed, que acabar\u00e0 formant una fam\u00edlia al bell mig dels Estats Units de forma inesperada. Pel que fa a la pel\u00b7l\u00edcula, el protagonista rep uns quants ping\u00fcins de cop, que, despr\u00e9s, es reprodueixen.<\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
En ambd\u00f3s casos, els protagonistes han d’adaptar el seu dia a dia als nous inquilins de casa. La manera com ho fa el matrimoni del llibre \u00e9s hilarant<\/b>. El cas \u00e9s que el protagonista, el senyor Popper, un pintor de parets que mai no ha sortit del poble, \u00e9s un boig de l’Ant\u00e0rtida<\/b>. Viu a la ciutat de Stillwater<\/a>, a Okhlahoma, en plena d\u00e8cada dels 30 i poca gent ent\u00e9n aquesta passi\u00f3 (Jim Carrey, a la pel\u00b7l\u00edcula, viu a Nova York avui dia). Un bon dia, despr\u00e9s d’haver escrit una carta a un fam\u00f3s expedicionari que es troba al Pol Sud, rep un paquet amb un ping\u00fc\u00ed a dins (no queda clar de quina esp\u00e8cie). Ell havia explicat a l’explorador com el fascinaven aquestes aus aqu\u00e0tiques no voladores.<\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Tota la fam\u00edlia Popper s’acaba adaptant al ping\u00fc\u00ed, el Capit\u00e0 Cook, que aviat forma una fam\u00edlia pr\u00f2pia i esdev\u00e9 una estrella de l’espectacle als Estats Units. Despr\u00e9s de totes les perip\u00e8cies dels Popper amb la colla de ping\u00fcins, es plantegen portar els animals a l’\u00c0rtic<\/b>. All\u00e0, hi estaran m\u00e9s b\u00e9, pensen. I, de passada, faran companyia a la gent que visiti el Pol Nord, on, segons diuen, no hi ha cap altre animal tan amigable com el ping\u00fc\u00ed.<\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
\u00c9s un llibre ‘na\u00eff’<\/b>, amb un encant i un punt d’humor que fan que no et treguis el somriure de la boca durant tota la lectura. Una lectura, per cert, que passa ben de pressa (no pots deixar el llibre pensant a veure com acabar\u00e0 tot plegat!). <\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Tot i que \u00e9s m\u00e9s una novel\u00b7la d’humor i d’aventures un xic estramb\u00f2tiques<\/b> (potser podr\u00edem parlar d’un ‘realisme absurd<\/b>‘) que un clam a favor de la vida salvatge, al final hi ha una reflexi\u00f3 sobre les necessitats reals dels animals<\/b>: el protagonista pensa que els ping\u00fcins viuran millor a l’\u00c0rtic (no \u00e9s el seu h\u00e0bitat natural, per\u00f2 dins el context de la hist\u00f2ria i tenint en compte l’\u00e8poca en qu\u00e8 fou escrita t\u00e9 sentit) que no pas a Hollywood fent una pel\u00b7l\u00edcula (aix\u00f2 li proposen al senyor Popper al final del llibre). <\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
A mi, m’ha agradat molt m\u00e9s el llibre que la pel\u00b7l\u00edcula i penso que, posats a adaptar, potser hauria estat b\u00e9 fer una versi\u00f3 m\u00e9s fidel a la hist\u00f2ria original. Imagino una pel\u00b7l\u00edcula molt m\u00e9s divertida, c\u00e0lida, entranyable\u2026 i original, allunyada dels t\u00f2pics de Hollywood.<\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
A partir de 10 anys<\/span><\/b><\/div>\n
<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Mentre \u00e9rem a Puerto Natales, a la Patag\u00f2nia xilena, l’Unai i jo vam veure la pel\u00b7l\u00edcula interpretada per Jim Carrey:<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[120],"tags":[188,127],"class_list":["post-61","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-atwater","tag-lij"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=61"}],"version-history":[{"count":1,"href":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":517,"href":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61\/revisions\/517"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=61"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=61"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=61"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}