{"id":65,"date":"2013-11-28T16:59:00","date_gmt":"2013-11-28T16:59:00","guid":{"rendered":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/2013\/11\/28\/amb-la-mel-a-la-boca\/"},"modified":"2026-04-02T10:06:07","modified_gmt":"2026-04-02T10:06:07","slug":"amb-la-mel-a-la-boca","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/2013\/11\/28\/amb-la-mel-a-la-boca\/","title":{"rendered":"Amb la mel a la boca"},"content":{"rendered":"


<\/span><\/p>\n

\n
\"\"<\/a>\"\"<\/a><\/div>\n


<\/b><\/span>Nessman, Philippe: <\/b>‘En tierra de indios. El descubrimiento del Lejano Oeste’<\/a>. Barcelona: Bamb\u00fa, 2012. Traducci\u00f3 del franc\u00e8s al castell\u00e0: Arturo Peral Santamar\u00eda. 166 p\u00e0g.<\/b><\/span><\/div>\n

Aquest llibre, publicat dins una extensa col\u00b7lecci\u00f3 de novel\u00b7les hist\u00f2riques ‘de descobriment’ escrites pel mateix autor, recrea una hist\u00f2ria molt coneguda: el periple de Lewis i Clark<\/b><\/a>, comandaments de l’Ex\u00e8rcit dels Estats Units que, a principis del segle XIX,  tenien la missi\u00f3 d’explorar les terres de Nord-Am\u00e8rica <\/b>encara desconegudes per l’home blanc tot remuntant el riu Missouri des de la ciutat de Sant Louis fins a les Rocalloses, i arribar despr\u00e9s a la costa del Pac\u00edfic, a la Col\u00fambia brit\u00e0nica (els actuals estats d’Oregon i Washington).<\/span><\/div>\n

Era l’any 1804<\/b> i als incipients Estats Units d’Am\u00e8rica<\/b> hi governava ‘l’avi’ Jefferson, per a qui treballaven directament els protagonistes de la hist\u00f2ria. Per\u00f2 Lewis i Clark no viatjaven sols, anaven amb un bon destacament de soldats i el paranyer canadenc Charbonneau i la seva esposa shoshone<\/a> Sacagawea<\/b><\/a>. Aquesta noia de setze anys, que dos mesos abans d’unir-se a l’expedici\u00f3 havia estat mare per primera vegada, tenia la missi\u00f3 de fer de guia i d’int\u00e8rpret un cop s’endinsessin a les terres de la seva tribu (a l’actual estat d’Idaho, no gaire lluny del parc de Yellowstone).<\/span>

<\/span>L’autor d\u00f3na la veu narrativa a Clark, que sembla que era el personatge m\u00e9s pr\u00e0ctic i resolutiu de l’expedici\u00f3 i a qui posteriorment Charbonneau i Sacageawea van confiar l’educaci\u00f3 del seu fill, que tamb\u00e9 formava part obligada de l’equip expedicionari. De vegades, Clark, qui explica l’aventura amb la perspectiva del temps, narra els fets d’aquell llarg viatge que va durar uns dos anys amb l’excusa de respondre les preguntes del nen, Jean-Baptiste, quan ja t\u00e9 tretze anys. Sovint, les respostes apareixen <\/span>en forma de dietari<\/b><\/span>, quan suposadament Clark llegeix el quadern de bit\u00e0cola que escrivia religiosament durant l’expedici\u00f3. De fet, l’autor diu al final del llibre que en les parts presentades com a dietari ha reescrit el diari real de Lewis i Clark i de dos sergents que els acompanyaven.<\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Tot plegat \u00e9s una recreaci\u00f3 molt v\u00e0lida d’una hist\u00f2ria<\/b> que ens transporta a una \u00e8poca llunyana i a un paisatge natural i hum\u00e0 desconegut. No obstant aix\u00f2, hi ha un ‘per\u00f2’.<\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
El relat posa l’accent en el personatge femen\u00ed, Sacagawea<\/b>, convertida en una mena d’hero\u00efna dels Estats Units (en un intent de contrarestar una ‘hist\u00f2ria nacional’ que t\u00e9 poc en compte els nadius americans i les dones), tot i que no podr\u00edem dir que en sigui la protagonista absoluta. Amb aquest personatge passa com amb d’altres: l’autor ens el descobreix, ens el descriu basant-se en investigacions hist\u00f2riques posteriors, per\u00f2 no acaba d’aprofundir-hi novel\u00b7l\u00edsticament parlant. A voltes, tens la sensaci\u00f3 de llegir una cr\u00f2nica de viatges m\u00e9s que una novel\u00b7la<\/b>, per\u00f2 potser es tractava d’aix\u00f2 i de no fer recreacions excessives tal com de vegades es diu que van fer les novel\u00b7les sobre Sacagawea escrites durant el segle XX. <\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Ara b\u00e9, no pots evitar pensar que t’han posat la mel a la boca: voldries menys descripci\u00f3 o, a m\u00e9s de la descripci\u00f3, m\u00e9s relat vivencial d’uns personatges que, sens dubte, et captiven. I probablement al lector adolescent li passar\u00e0 exactament el mateix. Potser tampoc hi ajuda la redacci\u00f3, que, de vegades, \u00e9s un p\u00e8l freda, tot i que aix\u00f2 no s\u00e9 si t\u00e9 a veure amb la versi\u00f3 castellana; no he llegit la versi\u00f3 en catal\u00e0 i encara menys el relat original en franc\u00e8s (que va obtenir el premi Saint-Exup\u00e9ry 2011<\/b>). <\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Dins del llibre de Nessman, hi ha una breu revista documental<\/b> sobre aspectes com la vida dels personatges reals que surten al llibre o la ruta de l’expedici\u00f3. Per\u00f2 \u00e9s molt aconsellable ampliar la informaci\u00f3 mentre es llegeix la hist\u00f2ria mitjan\u00e7ant altres fonts.<\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Malgrat tot, aquest llibre \u00e9s recomanable per entrar a la hist\u00f2ria de l’Am\u00e8rica del Nord i, per descomptat, dels pobles nadius d’aquest continent<\/b>, per als quals l’inici d’aquestes expedicions tamb\u00e9 va significar l’inici de la seva fi. <\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
A partir de 12-13 anys<\/b><\/span><\/div>\n

I per a qui tingui ganes de continuar l’aventura pot llegir ‘Periple<\/a>‘, de Josep Full\u00e0 <\/b>(Stonberg Editorial), que, aquesta vegada s\u00ed, inspirat en el viatge hist\u00f2ric de Lewis i Clark, inventa una hist\u00f2ria de ficci\u00f3 que posa damunt la taula molts dels ingredients que ja trobem al llibre anterior.<\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Nessman, Philippe: ‘En tierra de indios. El descubrimiento del Lejano Oeste’. Barcelona: Bamb\u00fa, 2012. Traducci\u00f3 del franc\u00e8s al castell\u00e0: Arturo<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[120],"tags":[127,204],"class_list":["post-65","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-lij","tag-philippe-nessman","comments-off"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/65","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=65"}],"version-history":[{"count":2,"href":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/65\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":720,"href":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/65\/revisions\/720"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=65"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=65"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=65"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}