{"id":79,"date":"2011-12-01T12:33:00","date_gmt":"2011-12-01T12:33:00","guid":{"rendered":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/2011\/12\/01\/llibres-de-cuina-per-a-nens-i-nenes\/"},"modified":"2026-04-02T09:57:15","modified_gmt":"2026-04-02T09:57:15","slug":"llibres-de-cuina-per-a-nens-i-nenes","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/2011\/12\/01\/llibres-de-cuina-per-a-nens-i-nenes\/","title":{"rendered":"Llibres de cuina per a nens i nenes"},"content":{"rendered":"
<\/a><\/div>\n

<\/span><\/p>\n


<\/span>L’hivern passat, l’AMPA de l’escola Casa Nostra de Banyoles, on estudia el meu fill Unai, em va demanar que fes un pr\u00f2leg per a un receptari de cuina elaborat pels nens i les nenes d’Educaci\u00f3 infantil i prim\u00e0ria<\/b> d’aquest centre. El llibre va sortir per Sant Jordi (2011) i no cal dir que fou un \u00e8xit rotund entre els familiars d’aquests petits xefs que presentaven un munt receptes molt apetitoses i f\u00e0cils de fer. <\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
La meva idea era reivindicar en aquest pr\u00f2leg la necessitat (i el plaer) de convertir la cuina i tots els \u00e0pats del dia en una festa. I aix\u00f2 no vol dir menjar pizza, patates fregides i past\u00eds a tota hora, sin\u00f3 passar-s’ho b\u00e9 preparant i assaborint qualsevol plat<\/b> encara que inclogui els temuts espinacs o l’odiat br\u00f2quil (dues verdures que, per cert, m’encanten!). Per escriure aquest text vaig recordar algunes estrat\u00e8gies que utilitzava per fer que el meu fill Unai afront\u00e9s un plat de mongetes, p\u00e8sols o espinacs amb una mica d’alegria. Per exemple, se’ns va oc\u00f3rrer plantar una mongeta seca en un pot farcit de cot\u00f3 (aquell experiment que, de petits, hem fet tots), deixar-la cr\u00e9ixer i posar-hi al capdamunt el castell de paper de la Bruixa Avorrida que havia descarregat de la p\u00e0gina web de les Tres Bessones. Aix\u00ed, quan tocava mongeta tendra, sempre ten\u00edem a m\u00e0 la mongetera m\u00e0gica d’en Jack i el castell de l’ogre malvat. Per descomptat, ‘La princesa del p\u00e8sol’ <\/i>era el conte que tocava quan f\u00e8iem patata i p\u00e8sol; i per fer empassar els espinacs, vam inventar una can\u00e7\u00f3 on sortia en Popeie i la seva afici\u00f3 per aquesta verdura. <\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Al final de l’entrada, reprodueixo el pr\u00f2leg per si el voleu llegir. I, de pas, us recomano un parell de llibres de cuina per a infants que m’han vingut al cap en parlar del receptari de Casa Nostra. <\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n

<\/p>\n

<\/a><\/a><\/div>\n

<\/span><\/a><\/p>\n

<\/div>\n
\n
<\/div>\n
El primer llibre \u00e9s un cl\u00e0ssic (si \u00e9s que d’una edici\u00f3 del 2001 se’n pot dir aix\u00ed; per\u00f2 quan us digui qui \u00e9s el protagonista ho entendreu…). Es tracta d’ ‘El correu flotant d’en F\u00e8lix. Una llebre menuda col\u00b7lecciona receptes de cuina d’arreu del m\u00f3n’<\/b>, d’Annette Langen i Constanza Droop, publicat per l’editorial Acanto i saldat no fa gaire a Happy Books (per aix\u00f2, no s\u00e9 si aquesta edici\u00f3 es pot trobar ja f\u00e0cilment). La petita llebre de peluix F\u00e8lix, protagonista d’altres t\u00edtols molt reeixits, i la seva amiga Sofia presenten un munt de receptes d’arreu del m\u00f3n d’una forma molt atractiva, tot incloent cartes que el lector  podr\u00e0 obrir personalment. <\/span><\/span><\/a><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n

<\/span><\/div>\n

L’altre llibre \u00e9s ‘Gaudeix cuinant<\/b>‘<\/i>, de Merc\u00e8 Segarra, il\u00b7lustrat per Rosa Maria Curto i publicat per Edeb\u00e9 l’any 2010. He de dir que \u00e9s un llibre que m’ha sorpr\u00e8s molt agradablement: recull receptes que ben segur agradaran als nens i les nenes (pasta, pizza, postres…), per\u00f2 d\u00f3na opcions que van molt m\u00e9s enll\u00e0 de les receptes t\u00edpiques d’aquests plats tan sabuts i, sovint, introdueix aquests ingredients que els pares i les mares reivindiquem: les famoses fruites i verdures per\u00f2 tamb\u00e9 productes normalment poc presents a la cuina per a infants com el curri, l’alvocat, les panses, etc. Les receptes estan presentades de forma realment senzilla, perqu\u00e8 siguin els nens i les nenes qui les llegeixin i les portin a terme. Les il\u00b7lustracions tamb\u00e9 s\u00f3n molt encertades i, a m\u00e9s d’acompanyar el text, ajuden a comprendre el desenvolupament de cada recepta.<\/span>

<\/span>
<\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Pr\u00f2leg del llibre ‘I avui qu\u00e8 toca per menjar? Llibre de receptes per fer en fam\u00edlia‘<\/i>. Banyoles: AMPA Escola Casa Nostra, 2011.<\/span><\/b><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
\n
Menjar amb alegria <\/o:p><\/span><\/b><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
    Aquesta \u00e9s la hist\u00f2ria de la Margarida, que deia que tenia nom de pizza perqu\u00e8 li agradava molt menjar. Per\u00f2 no, no us la imagineu amb una fam pantagru\u00e8lica tot endrapant banquets dignes del Fort Farell o dels tres gegants d\u2019En Pere sense por<\/i><\/span>. La Margarida, que tamb\u00e9 tenia nom d\u2019un tipus de pasta semblant als llacets o als espirals, simplement gaudia menjant. S\u2019ho passava d\u2019all\u00f2 m\u00e9s b\u00e9 assaborint plats com una amanida amb formatge de cabra, una orada al forn o uns bombons de figues seques. Ara b\u00e9, no sempre havia estat aix\u00ed. <\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
    Temps enrere passava hores i hores asseguda de mala gana davant la taula immensa del menjador. En realitat, la taula no era tan grossa, per\u00f2 la seva perspectiva infantil feia que sembl\u00e9s un camp de futbol inacabable amb uns marges que li arribaven ben b\u00e9 sota la barba. Per aix\u00f2 era inevitable que les part\u00edcules oloroses que emanaven dels plats que els seus pares li preparaven inundessin les seves diminutes narius i l\u2019atordissin fins a arribar a extrems com el del vespre que ara us explicarem, quan, per primer cop en molt de temps, la Margarida es va haver d\u2019enfrontar tota sola a una bona raci\u00f3 de patata i bleda.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
    Davant d\u2019aquell plat, a la pobra Margarida se li va fer un nus a la gola que no deixava passar ni una gota de saliva m\u00e9s enll\u00e0 de la campaneta. Per\u00f2 la culpa no era tota de l\u2019olor de bleda bullida, no. Els arguments que esgrimien els seus pares perqu\u00e8 s\u2019acab\u00e9s el sopar feien que sent\u00eds una pressi\u00f3 al pit cada cop m\u00e9s intensa. \u201cSi no menges, no et far\u00e0s gran.\u201d \u201cHas de menjar de tot per cr\u00e9ixer forta i sana.\u201d \u201cLes bledes porten unes vitamines imprescindibles per fer funcionar el cervell i fer sortir p\u00e8l a les cames.\u201d Per\u00f2 aix\u00f2 nom\u00e9s era el principi. <\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
     El nus de la gola es va estr\u00e8nyer i l\u2019angoixa instal\u00b7lada al pit va comen\u00e7ar a repicar com la cua d\u2019un peix fora de l\u2019aigua quan el pare li va voler canviar un tronxo de bleda per un gomet verd o mitja patata per una sortida en bici. I encara va ser pitjor quan l\u2019\u00e0via, que tenia la virtut d\u2019apar\u00e8ixer del no-res, li va recordar all\u00f2 de \u201cen el temps de la guerra haurien donat gr\u00e0cies de poder menjar unes bledes com aquestes\u201d. I per si no n\u2019hi hagu\u00e9s prou encara hi va afegir: \u201cMargarida, reina (aix\u00f2 ho deia pensant en la reina italiana Margarida de Savoia, que va inspirar la pizza que porta aquest nom), al m\u00f3n, hi ha molts nens i nenes que no tenen res per menjar. I tu fas f\u00e0stics a un bon plat de vianda com aquest\u201d. <\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
    La Margarida tenia ganes de plorar. Arribats a aquell punt, menjar-se les bledes tenia m\u00e9s a veure amb un ritus inici\u00e0tic que amb cap altra cosa. La Margarida pensava que si no engolia aquell plat, no seria una dona de profit el dia dem\u00e0, el cervell li funcionaria a mitges, no li sortirien p\u00e8ls a les cames (aix\u00f2, ben mirat, podia convertir-se en un avantatge\u2026) i, a m\u00e9s, seria una insolid\u00e0ria. Ara mateix, el que li passava pel mag\u00ed era que menjar-se aquell plat de bledes podia ser tan terrible com caminar per sobre d\u2019unes brases ardents o passar una setmana de superviv\u00e8ncia a la selva: segur que co\u00efa, per\u00f2 la faria ser gran. I, amb els ulls com a plats, escodrinyava cada tros de verdura. Realment, aquelles bledes feien por. Tanta com la gola del llop.<\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
    Aleshores, va mirar el pare i la mare. Els veia vestits de tortugues ninja, de domadors de feres, de lluitadors de sumo, de mosqueters i de senyoreta Rottenmeyer (sobretot quan els arguments persuasius ja no funcionaven i comen\u00e7aven a posar a prova les seves dots d\u2019estrategs militars: \u201cQuedar\u00e0s dos dies sota arrest domiciliari si no t\u2019ho menges\u201d). Eren personatges durs de pelar, tant com una nou de macad\u00e0mia, un coco o una figa de moro.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
    El pas seg\u00fcent eren les negociacions i sempre hi havia una oferta irrevocable. Aquesta vegada van rec\u00f3rrer a all\u00f2 tan t\u00edpic de \u201cno t\u2019aixecar\u00e0s de la taula fins que, com a m\u00ednim (i el \u2018com a m\u00ednim\u2019 sempre el subratllaven amb molt d\u2019\u00e8mfasi), t\u2019hagis menjat la meitat del plat\u201d. I a continuaci\u00f3, van fer all\u00f2 que tanta r\u00e0bia provocava a la Margarida: dividir el contingut del plat en dues parts dubtosament iguals tot rascant el fons de la vaixella amb la forquilla. La Margarida es va encongir encara m\u00e9s en el seu seient i la barbeta gaireb\u00e9 va tocar el menjar. \u201cI si ara nom\u00e9s em surten p\u00e8ls a una cama?\u201d, es va preguntar. <\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
    Per\u00f2, en aquell prec\u00eds instant, unes espurnes com les que fan les bengales acabades d\u2019encendre van inundar la sala. Tatxan! Del no-res, com l\u2019\u00e0via, va apar\u00e8ixer la Fada de les Bledes Bullides, que era un tipus de fada d\u2019aquelles que sempre fan tombar la truita a la meitat del conte, d\u2019aquelles que tenen l\u2019habilitat de saber sofregir les bledes amb una deliciosa cansalada virada o d\u2019afegir un arrebossat ben cruixent als tronxos m\u00e9s gruixuts.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
    I aquesta fada, que en comptes de vareta duia una cullera de fusta, va explicar a la Margarida i als seus pares que menjar, i saber-ho fer b\u00e9, \u00e9s una cosa necess\u00e0ria per a la nostra subsist\u00e8ncia i el bon funcionament de l\u2019organisme. Per\u00f2 que tamb\u00e9 pot ser una cosa divertida, una aut\u00e8ntica font de plaer. \u201cI vet aqu\u00ed el secret!\u201d, va concloure el seu discurs tot movent-se al voltant de la taula grossa com un camp de futbol amb tanta energia com el Capit\u00e0 Enciam. <\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
    Llavors, la Fada BB va tocar el plat de la Margarida amb la seva vareta-cullera i hi van apar\u00e8ixer faves i p\u00e8sols. \u201cQuin canvi!\u201d, la Margarida va sospirar amb ironia. Per\u00f2 la fada no es va encongir i es va posar a cantar Julivert meu<\/i><\/span>. Els llegums, encantats, van comen\u00e7ar a saltar i ballar per damunt del plat i la Margarida, que no podia creure el que veia, va badar una boca tan grossa com la d\u2019un cocodril. Les faves, els p\u00e8sols i les bledes van anar tirant gargamella avall sense fer cap esfor\u00e7 i, aviat, la Margarida va tenir la panxa plena d\u2019alegria. Se sentia contenta com un g\u00ednjol o com un p\u00e8sol d\u2019aquells que acabava d\u2019empassar-se al ritme de la can\u00e7\u00f3 popular.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
    A partit d\u2019aquell dia, la Margarida esperava que cada \u00e0pat fos una festa com la que li havia presentat la Fada BB. Si ella no apareixia, la nena, els seus pares o l\u2019\u00e0via, inventaven la manera de passar-s\u2019ho d\u2019all\u00f2 m\u00e9s b\u00e9; primer a la cuina, tot preparant els diferents plats, i despr\u00e9s a la taula, quan tocava menjar-los. <\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
    Explicaven el conte de La mongetera m\u00e0gica<\/i><\/span> cada vegada que hi havia mongetes per sopar o l\u2019altra versi\u00f3 de la mateixa hist\u00f2ria, Fava, favera<\/i><\/span>, si havien cuinat faves. Fins i tot, un dia a l\u2019\u00e0via se li va acudir plantar un mongeta seca en un pot de iogurt i, un cop la mongetera va haver brotat i crescut, al damunt hi va col\u00b7locar un petit castell que havia constru\u00eft a partir d\u2019un retallable que s\u2019havia baixat d\u2019Internet. La Margarida i la seva fam\u00edlia imaginaven que all\u00e0 dins hi vivia aquell ogre golafre propietari de la gallina dels ous d\u2019or. Tamb\u00e9 feien volar coloms tot empescant-se els men\u00fas impossibles que l\u2019ogre endrapava mentre en Jack (en Joan o en Jan\u2026 segons el dia) l\u2019espiava amagat des de darrere d\u2019un sac de farina.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
    Quan hi havia p\u00e8sols, a m\u00e9s de cantar Julivert meu<\/i><\/span> com la Fada BB, recordaven La princesa del p\u00e8sol<\/i><\/span>. Feien brownies, cagallons de xocolata i past\u00eds de maduixa tot pensant en la casa de la bruixa de Ton i Guida<\/i><\/span>, i enfornaven pomes tot burlant-se de la madrastra de La<\/i><\/span> Blancaneu i els set nans<\/i><\/span>. La col d\u2019En Patufet <\/i><\/span>no podia faltar a la sopa de caldo, i les cistelles dels p\u00edcnics de ca la Margarida, plenes de coques, creps, flams i galetes, no tenien res a envejar al berenar de l\u2019\u00e0via de La<\/i><\/span> Caputxeta vermella<\/i><\/span>.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
    I aix\u00ed van anar passant \u00e0pats i contes fins que la Margarida es va fer gran i, a m\u00e9s de p\u00e8ls a les cames, va aconseguir la f\u00f3rmula m\u00e0gica per menjar sempre m\u00e9s amb alegria. Una f\u00f3rmula que, si pareu atenci\u00f3, podreu trobar en cadascuna de les p\u00e0gines que v\u00e9nen a continuaci\u00f3. I si no us ho creieu, feu la prova: obriu el llibre, poseu-vos el davantal i prepareu-vos per remenar les cassoles! <\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
            I conte cuinat, conte menjat.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n

<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
M\u00e9s enll\u00e0 del conte\u2026<\/o:p><\/span><\/b><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
    Aquest petit relat ens explica com la Margarida va aprendre a estimar el menjar. Ja us hem dit que aix\u00f2 no significava que meng\u00e9s molt, sin\u00f3 que ho feia de gust, amb plaer. I aquest hauria de ser, precisament, l\u2019objectiu de tots els pares i les mares; que els nens i les nenes s\u2019acostin al menjar amb ganes, amb curiositat. Comprar, cuinar, parar taula i, per descomptat, assaborir cada \u00e0pat, pot ser una aut\u00e8ntica aventura i haur\u00edem d\u2019aprofitar les oportunitats que ens ofereix cadascuna d\u2019aquestes etapes relacionades amb la cuina per mirar d\u2019engrescar els nostres fills a menjar amb alegria, una actitud imprescindible perqu\u00e8 adoptin un bons h\u00e0bits alimentaris que, a la llarga, transcendiran en la seva salut. <\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
    \u00c9s clar que no podem pretendre, com volia Pepe Carvalho (el c\u00e8lebre personatge de V\u00e1zquez Montalb\u00e1n), que els nens i les nenes tinguin un gran inter\u00e8s per plats com els calamarsons amb la seva tinta o, com desitjaven els pares de la Margarida, que facin festes davant d\u2019un plat de bledes bullides. Ni tan sols, com somiem nosaltres, cal esperar que els agradi absolutament tot. Per\u00f2 s\u00ed que podem intentar que els vingui de gust tastar els senzills calamars a la romana, la pasta amb espinacs o les hamburgueses vegetals que recull aquest receptari elaborat pels nens i les nenes de prim\u00e0ria de l\u2019Escola Casa Nostra de Banyoles. <\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
    En aquest cas, potser no es tracta de trobar un conte que introdueixi cada plat (o potser s\u00ed?), sin\u00f3 de crear la nostra pr\u00f2pia hist\u00f2ria mentre som a la cuina amb les mans a la massa. Deixem que els nostres fills mesurin, aboquin, barregin, remenin, amassin, ratllin, triturin, arrebossin, untin, amaneixin, decorin\u2026 i que ho facin a la seva manera. El secret, com en moltes altres parcel\u00b7les de la vida, \u00e9s permetre que els infants participin activament en tots aquests processos i que aprenguin, com deia la Fada BB, que preparar un plat i despr\u00e9s menjar-lo tamb\u00e9 pot ser divertit. <\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
    Aix\u00f2 \u00e9s, en definitiva, el que proposa aquest llibre que ara presentem. Un llibre que, sens dubte, trobareu de molt bon menjar i f\u00e0cil de pair.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n

<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
Bon profit! <\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n

<\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00a9Meritxell Margarit i Torras<\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n

<\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’hivern passat, l’AMPA de l’escola Casa Nostra de Banyoles, on estudia el meu fill Unai, em va demanar que fes<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47,95],"tags":[199,127],"class_list":["post-79","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-contes","category-llibres-de-cuina","tag-collaboracions","tag-lij","comments-off"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/79","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=79"}],"version-history":[{"count":1,"href":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/79\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":714,"href":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/79\/revisions\/714"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=79"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=79"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meritxellmargarit.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=79"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}