Una superheroïna sense capa

Vam presentar aquest llibre, Una superheroïna sense capa (amb il·lustracions de Júlia Quintana), en el marc de la Setmana del Llibre en Català, el setembre de 2025. Es tracta d’un encàrrec de l’Editorial Mediterrània per a un client concret, en aquest cas la Sindicatura de Greuges de Barcelona.

Com és habitual, qui vol fer el llibre m’explica els seus objectius i aquelles coses que vol reflectir en el text. En aquesta ocasió, es tractava d’explicar la feina de la Sindicatura amb exemples concrets. Però com funciona aquest procés?, em pregunta la gent a vegades.

Doncs, després de parlar amb el client, cal una bona documentació a partir la informació que el mateix client em proporciona, de les entrevistes que faig o d’allò que jo mateixa recullo aquí i allà. Normalment, abans de desenvolupar un conte com el d’aquest llibre, presento l’argument al client perquè hi doni el vistiplau. A continuació, el desenvolupo assolint l’extensió acordada amb l’editorial. El client revisa el text per dir si hi ha alguna cosa que no li agrada o si vol matisar, corregir o canviar algun concepte. A vegades, són coses una mica més profundes, com “trobo que aquest personatge té massa pes”. Però, a vegades, tan senzilles com els noms dels personatges (hi ha qui, a vegades, li ve de gust que la protagonista es digui com la seva filla; i jo només ho discuteixo si els noms que he triat tenen un paper concret en la història o si els noms que em proposen no són coherents amb el context narratiu).

I, al final, ja tenim el producte: un conte fet a mida! Però la creació de la ficció i l’escriptura del text va a càrrec meu. Per tant, mai se’n qüestiona l’autoria (una cosa, com dicta la llei de la propietat intel·lectual, que no es compra ni ven, sinó que s’arrenda). Això sí, el client, com es pot veure en la coberta d’aquest llibre, sol aparèixer d’una manera destacada en l’edició i determina la distribució del llibre (en aquest cas, la Sindicatura, el regala). A vegades, també creu oportú escriure un petit pròleg o epíleg (tot i que, aquesta vegada, no ha estat així).

Per a mi, aquests processos són divertits i tot un repte, perquè has de posar la teva creativitat (la d’inventar una història) i el teu ofici (el d’escriure) al servei d’un propòsit concret. Posar paraules i ficció (a vegades, es tracta de textos divulgatius) a un fet quotidià, una realitat, un servei o una història de molts anys. D’aquesta manera es pot arribar d’una manera més fàcil i entusiasta al públic objectiu, en aquest cas els infants i també les seves famílies. Com dic sempre, el client proposa què vol explicar, i jo els ofereixo la manera de fer-ho.