Un llibre sempre pot ser un bon regal. Però alguns títols amb una determinada presentació poden esdevenir, a més, objectes preciosos que ocupin un lloc destacat a la nostra biblioteca. Les festes de Nadal i altres dates importants (aniversaris, celebracions diverses, etc.) són una excusa perfecta per regalar edicions especials d’aquells llibres que, per un motiu o un altre, estan lligats a la nostra biografia o al nostre tarannà com a lectors.
Aquest pot ser el cas dels grans clàssics de la literatura infantil i, sobretot, juvenil que probablement vam llegir quan érem adolescents (i així potser ho van fer els nostres pares i els nostres avis) i que ara ens vindria de gust compartir amb els nostres fills. De fet, es tracta de títols que a partir de l’instant en què es poden llegir sense ajuda es converteixen per sempre més en una lectura de referència, a la qual podem recórrer en qualsevol moment. O és que hi ha algú massa gran per tornar a llegir ‘L’illa del tresor’?
Ara bé, si la volem regalar o que ens la regalin, segurament evitarem edicions com aquella de l’editorial Austral que molts vam llegir a l’institut (format butxaca i amb una maquetació que requeria una lectura pausada per no equivocar-se de línia). Buscarem edicions de darrera generació com l’excel·lent còmic editat per Cruïlla (2010), que és una adaptació de l’obra de Robert Louis Stevenson feta per David Chauvel i il·lustrada per Frédéric Simon.
Tot i que les adaptacions dels clàssics no sempre fan justícia als originals i la seva lectura precipitada (abans d’hora, vull dir) poden fer cremar uns cartutxos que, més endavant, haurien estat autèntics focs d’artifici, hi ha versions reduïdes i posades al nivell dels més joves que estan molt bé. A banda del còmic que citàvem, també per a lectors de 8 anys, hi ha ‘L’illa del tresor’ (2005) de La Galera, adaptada per Lluís Maria Todó i il·lustrada per Javier Andrada. Es troba dins la la col·lecció ‘Petits universals’, on hi ha moltes altres adaptacions de clàssics que valen la pena com, per exemple, la de ‘El llibre de la jungla’ (2006). Precisament, d’aquest títol, Antoni Garcia Llorca n’ha fet una versió molt encertada. En aquest cas es diu ‘El llibre de la selva’ (2006), i és un àlbum il·lustrat amb imatges d’en Subi, editat per Lumen i molt recomanable per a primers lectors (també ideal per llegir als més petits).
Aquest pot ser el cas dels grans clàssics de la literatura infantil i, sobretot, juvenil que probablement vam llegir quan érem adolescents (i així potser ho van fer els nostres pares i els nostres avis) i que ara ens vindria de gust compartir amb els nostres fills. De fet, es tracta de títols que a partir de l’instant en què es poden llegir sense ajuda es converteixen per sempre més en una lectura de referència, a la qual podem recórrer en qualsevol moment. O és que hi ha algú massa gran per tornar a llegir ‘L’illa del tresor’?
Ara bé, si la volem regalar o que ens la regalin, segurament evitarem edicions com aquella de l’editorial Austral que molts vam llegir a l’institut (format butxaca i amb una maquetació que requeria una lectura pausada per no equivocar-se de línia). Buscarem edicions de darrera generació com l’excel·lent còmic editat per Cruïlla (2010), que és una adaptació de l’obra de Robert Louis Stevenson feta per David Chauvel i il·lustrada per Frédéric Simon.Tot i que les adaptacions dels clàssics no sempre fan justícia als originals i la seva lectura precipitada (abans d’hora, vull dir) poden fer cremar uns cartutxos que, més endavant, haurien estat autèntics focs d’artifici, hi ha versions reduïdes i posades al nivell dels més joves que estan molt bé. A banda del còmic que citàvem, també per a lectors de 8 anys, hi ha ‘L’illa del tresor’ (2005) de La Galera, adaptada per Lluís Maria Todó i il·lustrada per Javier Andrada. Es troba dins la la col·lecció ‘Petits universals’, on hi ha moltes altres adaptacions de clàssics que valen la pena com, per exemple, la de ‘El llibre de la jungla’ (2006). Precisament, d’aquest títol, Antoni Garcia Llorca n’ha fet una versió molt encertada. En aquest cas es diu ‘El llibre de la selva’ (2006), i és un àlbum il·lustrat amb imatges d’en Subi, editat per Lumen i molt recomanable per a primers lectors (també ideal per llegir als més petits).
Però si el que volem són les versions originals, podem recórrer a edicions com les de Blume, que té en castellà les obres més famoses d’aquests dos grans autors britànics. L’editorial Joventut ofereix, a més d’un increïble ‘El libro de a selva’ amb il·lustracions d’Ángel Domínguez, un altre títol de Kipling. Es tracta de ‘Precisament així’ (1999): un bell recull de contes que expliquen per què els animals són com són. A banda de les exquisides il·lustracions de Domínguez, el text d’aquest volum té l’atractiu (i la dificultat, segons com es miri) d’haver estat traduït pel Ramon Folck i Camarasa. Als incondicionals de Ruyard Kipling també els agradarà ‘Carta a un hijo’ (2008), una versió bilingüe (en castellà i anglès) del seu famós poema ‘If’ presentada per Edelvives en un espectacular àlbum il·lustrat per Mauro Evangelista.
Entre les novetats que reprodueixen els clàssics de sempre, hi ha l’edició en castellà de ‘20.000 leguas de viaje submarino’ (2010), de Jules Verne, editada per Molino. I ‘Les aventures de Town Sawyer i Huckleberry Finn’ (2010), un ‘pack’ de dos volums que La Galera presenta per commemorar el centenari de la mort de Mark Twain, amb les magnífiques il·lustracions en ‘grattage’ de Meritxell Ribas.
I no oblidem alguns reculls de contes, faules o llegendes en un format propici per regalar. Un tipus de llibre que sempre formarà part del patrimoni bibliogràfic familiar (aquests volums van molt bé per refrescar la memòria a l’hora d’explicar contes o per llegir-los als més menuts). A Combel, per exemple, dins la col·lecció ‘L’hora dels clàssics’, trobem ‘Els millors contes de Hans Christian Andersen’ (2007), ‘Les millors rondalles dels germans Grimm’ (2007) o ‘El llibre de les faules’ (2010), traduïts i adaptats per Albert Jané, nom que sempre és una garantia. Els il·lustradors d’aquests volums, Jordi Vila i Delclòs en els dos primers casos i Emilio Urberuaga en el tercer, també són una molt bona referència.En definitiva, infinites possibilitats per passar un Nadal de conte, ple d’aventures!