Ara que fa tant de fred i que fa pocs dies que hem deixat enrere la Candelera, recupero un poema que vaig escriure l’any passat per aquestes dates. El dedicava a la papallona atalanta o rei, que em sorprenia en una caminada matinal vora l’estany de Banyoles.
 |
| Ebós d’una atalanta i una blanqueta de la col. |
Avanç de primavera
Candelera assolellada,
diuen que el fred no fa parada.
Però en aquest temps tan estrany,
ves no sigui un parany.
Escalforeta fora d’hora,
i després pluja aclaparadora,
Segueix una onada de fred siberià
i, llavors, la primavera torna a començar.
El pit-roig, estupefacte,
salta de branca en branca
i contempla les atalantes,
que avui també s’exalten.
Amb les ales esteses, rovellones,
saluda el rei de les papallones
aquesta bonança,
que tots miren amb desconfiança.
Papallona atalanta o rei
Vanessa atalanta
Candelera assolellada,
diuen que el fred no fa parada.
Però en aquest temps tan estrany,
ves no sigui un parany.
Escalforeta fora d’hora,
i després pluja aclaparadora,
Segueix una onada de fred siberià
i, llavors, la primavera torna a començar.
El pit-roig, estupefacte,
salta de branca en branca
i contempla les atalantes,
que avui també s’exalten.
Amb les ales esteses, rovellones,
saluda el rei de les papallones
aquesta bonança,
que tots miren amb desconfiança.
Papallona atalanta o rei
Vanessa atalanta