Invisible, d’Eloy Moreno (Nube de Tinta, 2018).
Totes les ressenyes que he llegit d’aquest llibre no diuen de què va perquè no volen fer ‘spoiler’. Aquesta novel·la té una estructura de tipus circular: l’inici és el final o la conseqüència de la història que explica, i la narració acaba al mateix punt on comença. Al principi, no saps què ha passat i ho aniràs descobrint a mesura coneguis la versió dels fets o, millor dit, la implicació en els fets dels diferents personatges que componen el relat.
És una novel·la coral, tot i que hi ha un protagonista destacat, que és l’únic que parla en primera persona.
Voldria explicar-vos el perquè de la importància d’aquesta novel·la sense desvelar allò que curosament l’autor i els lectors s’esforcen a amargar quan la comenten per al públic que encara no l’ha llegida. Però us diré que parla d’una xacra social molt actual i que caldria que els adolescents i els adults que tenen al voltant (educadors, pares, mares…) la llegissin. Us diré que, sobretot, ataca a aquells que permeten que determinades realitats romanguin invisibles: «(…) para ser un monstruo no es necesario hacer algo especial, a veces basta con no hacer absolutamente nada». I us diré que en un capítol vaig vessar alguna llàgrima perquè transmetia tant de dolor, tanta tristesa… que em va commoure.
Per damunt de la qualitat literària (he llegit alguna crítica negativa que diu que el text no està prou treballat o revisat, que toca una problemàtica fàcil i ja molt suada, i que la història és previsible), cal destacar el tema que toca i com ho fa, removent les entranyes dels lectors i dels que miren com la vida passa amb indiferència, por, inconsciència o interessos poc lloables. És cert que, en alguns moments, sembla que l’autor es deixi endur per un raig d’emocions personals i que el text no acabi de respondre del tot a una escriptura i reescriptura madurada. No obstant això, l’efecte que produeix aquesta lectura compensa de sobres aquestes petites arestes narratives.
Per cert, aquest és el llibre que la setmana que ve comentarem al primer club de lectura juvenil de l’Altell (tercer i quart d’ESO i Batxillerat). No crec que cap d’aquests joves lectors hagi quedat indiferent després de llegir aquesta novel·la.