Aquí deixo la ressenya del darrer llibre que he llegit per al Seminari de Bibliografia infantil i juvenil de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. En llegir-lo, he tingut una sensació semblant a la que produeix una presa de xocolata fonent-se dins la boca. Quan arriba el final, amb la xocolata encara enganxada al paladar, t’agradaria que el relat continués tot proposant-te noves lectures i nous viatges.
Raquel Ricart: ‘En les mars perdudes’. València: Bromera, 2011. 174 pàg. Premi literari ciutat d’Alzira 2011.
L’Alícia, que es diu així en honor a l’Alícia de Lewis Carroll, és una noia de catorze anys que viu amb angoixa el fet que provoca la separació dels seus pares. Ara fa tres anys, durant el dinar de Nadal, el seu pare va anunciar que s’havia enamorat d’un home. L’Alícia sempre ha tingut una relació excel·lent amb el seu pare, que és actor de professió, i continua mantenint-la. No obstant això, no sap com prendre’s l’homosexualitat del seu progenitor. I també se li fa molt difícil conviure amb l’amargor que acompanya la seva mare des d’aquell dinar.
Però aquest curs sembla que alguna cosa és a punt de canviar. Per començar, amb la seva mare, el seu germà i la seva família materna preparen una travessia en vaixell per la Mediterrània que els fa molta il·lusió i els ofereix l’oportunitat de dissipar cabòries. L’Alícia es prepara a consciència aquest viatge tot llegint històries clàssiques relacionades amb la Mediterrània com les aventures del grec Ulisses. Però poc abans de partir el destí li juga una mala passada: es trenca la cama en l’últim partit de bàsquet de la temporada. No podrà anar al viatge i s’haurà de quedar fent repòs a València, a casa del seu pare. Ell li proporciona abundant lectura relacionada amb el marper fer les hores menys feixugues: ‘El mag de Terramar’, ‘L’illa del tresor’, ‘Robinson Crusoe’… (i accidentalment la història de Danny Boodman T.D. Lemon Novecento, d’Alessandro Baricco, obra de teatre que en aquell moment assaja el pare). I, després d’haver devorat cadascun d’aquests llibres, l’Alícia té una sorpresa: mira amb una ullera de llarga vista que algú molt especial ha regalat al seu pare per la finestra de l’habitació i, immediatament, viatja a un món de fantasia, punt de trobada entre els seus somnis, alguns elements dels llibres que ha llegit i els neguits de la vida quotidiana.
És un relat exquisit on s’hi barregen els dubtes d’una adolescent desorientada i històries clàssiques de la literatura juvenil que tenen el mar com a rerefons, tot utilitzant dos plans narratius: la realitat de l’adolescent i els seus viatges onírics, que es convertiran en el desllorigador de molts dels dubtes existencials de la protagonista. L’autora teixeix aquest escenari narratiu tan peculiar de forma magistral. I ho fa amb un text ben escrit, ple de poesia, dotat d’un ritme suau i dolç, que deixa un bon gust de boca.
Recomanada per a lectors amb certes inquietuds literàries i amants d’experiències un xic surrealistes.
A partir de 14 anys
A partir de 14 anys