‘La capsa dels records’. Barcelona: Mediterrània, 2008 (Tu què faries?; 14). Il.: David Navarrot.
Aquest és l’últim títol de la col·lecció de còmics ‘Tu què faries?’. Va sortir el desembre de 2008, tot i que a efectes pràctics no el vam tenir fins a principis del 2009. El tema tractat és l’acolliment familiar i va ser un encàrrec de l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció. Per a l’ICAA (sempre amb l’editorial Mediterrània), prèviament havia fet un conte, ‘L’acolliment de la Maria’, que tocava el mateix tema amb un altre enfocament, pensat per a nens i nenes més petits. Per mi, aquest còmic té un significat molt especial: la història d’una de les protagonistes està inspirada en una història familiar, la de la meva àvia materna. Escriure aquest argument i aquest guió va ser ben bé com obrir una capsa de records i una manera de fer un petit homenatge a una persona que vaig estimar moltíssim i que encara trobo a faltar.
La intenció d’aquest còmic, com la de tots els altres de la col·lecció, és explicar una realitat concreta a un públic adolescent. Són llibres que es fan per encàrrec d’una institució o entitat competent en el tema que es treballa, amb uns objectius específics i també amb unes limitacions determinades. Tot i que hi ha qui els troba massa ‘lights’ o convencionals (per dir-ho d’alguna manera), el guió d’aquests còmics és sempre fruit d’un llarg procés de treball, assessorat i revisat per persones expertes en el tema en qüestió. En general, i en aquest cas en particular (el de La capsa de records, vull dir), s’assoleixen prou dignament els objectius prefixats, sempre molt centrats en la voluntat de divulgar, difondre una problemàtica social concreta. Òbviament, a banda de reflectir problemes i preocupacions socials reals, s’intenta oferir una història de ficció, una aventura, que enganxi mínimament al públic a qui va dirigit el còmic (‘un culebrot’, deia en broma el meu editor).
Per descomptat, el fet d’escriure per encàrrec sempre et resta llibertat com autora i, en ocasions, no acabes de poder dir tot el que voldries dir o no ho pots fer com ho voldries fer. Però, tot i així, aquesta feina m’agrada i em satisfà prou, perquè es tracta d’assumir el repte d’explicar coses que ens preocupen a tots i produir una eina de diàleg perquè els joves també hi puguin dir la seva, que no necessàriament ha de coincidir amb el que es diu al llibre. De fet, sovint, he demanat la col·laboració de joves perquè fessin de crítics d’aquestes històries i he après molt de les seves observacions, que sempre he procurat tenir en compte a l’hora d’escriure l’argument i el guió d’un nou número de la col·lecció.
‘L’acolliment de la Maria’. Barcelona: Mediterrània, 2006 (Diàlegs; 2).