Ha estat una setmana intensa. Hem fet tres presentacions seguides de dos llibres editats a casa: Islandia bajo cero. 21 historias del frío, d’Andoni Canela i Xavier Moret; i El meu millor no amic, de Marc Currià i una servidora. A la intensitat de feina, s’hi ha afegit la intensitat de les emocions: el final d’uns processos d’edició que han culminat en dos llibres esplèndids (permeteu-me aquesta opinió tan poc objectiva ;-)), l’inici d’una altra etapa, la de promoció i distribució dels llibres, el reencontre amb amics que ens donen suport incondicional en les nostres aventures editorials i el plaer d’establir noves coneixences i de contactar amb seguidors de la nostra feina (sobretot quan són nens i nenes entusiastes!).
 |
| Marc Currià, il·lustrador, i Meritxell Margarit, autora, a la presentació de Banyoles. |
 |
| El meu millor no amic ha estat editat en català i castellà. |
He de dir que una de les parts més agraïdes de les presentacions és, precisament, el retrobament amb aquests amics i amigues que, per circumstàncies de la vida, no veus gaire sovint. Apareixen amb un somriure a la presentació en qüestió, t’entreguen el seu escalf sense condicions i valoren, com fan sempre, la teva feina amb elogis, petons i abraçades. I això no té preu! Moltes gràcies, amics i família!
No té preu tampoc el suport ‘material’ d’amics de tota la vida que, a més, s’impliquen en el projecte. Parlo, en aquest cas, de la Joana Pons i el Quim Folguera, que més que amics ja són família. A més de ser mecenes del nostre llibre, El meu millor no amic, ahir, 15 de desembre, ens van oferir casa seva per fer-ne la presentació. Vam presentar aquest llibre infantil sobre el cocodril marí d’Austràlia a l’Escola de Música Joana Pons, un espai on es respira la calidesa i la professionalitat de la seva directora, la Joana. Mentre preparava les coses per a la presentació, que es va fer a la sala dedicada al baríton Joan Pons, presidida pel bellíssim piano de cua de la Joana, la sentia a ella fent classes als alumnes de l’escola; amb energia, entusiasme, il·lusió i amb un gran savoir-faire! I pensava: “Afortunats, aquests nois i noies! Afortunades nosaltres, de ser avui aquí!”.
Tampoc no em vull oblidar de professionals com la Nuria Salinas, l’Espe Sierra o el Pere Sin, que han intervingut en el procés d’elaboració del llibre.
I he de dir que és també un plaer trobar-te amb gent amb qui encara no havies coincidit mai, com l’Ángel i el Fernando de la llibreria Patagonia i de l’agència de viatges Azul Marino de València, que, junt la Begoña, ens han honorat amb una hospitalitat afalagadora en la presentació d’ Islandia bajo cero a la capital valenciana el 14 de desembre. I amb la mateixa hospitalitat ens va tractar una vegada més el Pep Bernades d’Altaïr el dia anterior.
I he de dir que és també un plaer trobar-te amb gent amb qui encara no havies coincidit mai, com l’Ángel i el Fernando de la llibreria Patagonia i de l’agència de viatges Azul Marino de València, que, junt la Begoña, ens han honorat amb una hospitalitat afalagadora en la presentació d’ Islandia bajo cero a la capital valenciana el 14 de desembre. I amb la mateixa hospitalitat ens va tractar una vegada més el Pep Bernades d’Altaïr el dia anterior.
 |
| El Xavier Moret, el Fernando, l’Andoni Canela i l’Ángel a la llibreria Patagonia de València. |
Però el projecte El meu millor no amic ha tingut altres padrins: els 182 mecenes que han participat en el procés de micromecenatge d’aquest llibre. Moltes gràcies a tots i totes! Alguns sou aquests amics i família incondicionals de qui parlava, i d’altres sou seguidors de la nostra feina, de la del Marc i meva, que heu cregut en el projecte sense conèixer-nos personalment. A alguns he tingut l’oportunitat de saludar-vos a la primera presentació del llibre, als altres espero poder saludar-vos un altre dia, quan sigui.
I també, sense voler fer diferències, hi ha aquells mecenes especials, que ens han donat un suport extra, perquè també creuen en la nostra feina: la llibreria Letras a la Taza de Tudela o la tripulació de Porteo Feliz de Granada. Cal fer una menció especial a Lluís Coromina de la Fundació Lluís Coromina i a Pierre-Antoine Ulmo de PAU Education, que creuen en l’art i en la literatura i també han cregut en nosaltres. Moltes gràcies!
No obstant això, som encara al punt de sortida i ens queda molt camí per recórrer. Dissabte que ve, per exemple, tornem a fer una presentació d’ El meu millor no amic, aquesta vegada a Banyoles, la ciutat que ha vist néixer el projecte. En Marc Currià, l’il·lustrador, és banyolí i jo visc a Banyoles des de fa ja uns anys. Per això volem presentar en societat el nostre llibre a l’Espai Eat-Art de la Fundació Lluís Coromina (gràcies Lluís Coromina, de nou, per cedir-nos aquest espai!) el dissabte 23 de desembre a les 11.00 h. Us hi esperem a tots amb ganes: a la família i als amics incondicionals, als mecenes, als coneguts, als curiosos, i, en definitiva, a tothom qui vulgui venir. Explicarem el conte, així que no oblideu portar els vostres fills i filles, nebots i nebodes, néts i nétes, veïns i veïnes… Sou tots molt benvinguts!!!