Quan arriba febrer, una parella d’ànecs collverd sol instal·lar-se durant uns dies a la piscina de la comunitat on vivim. M’agrada molt que cada any vinguin, observar-los, sentir-los… Des de fa un parell de dies, sento la parella d’enguany des de la finestra de casa. Somric. Malgrat el que diguin, la primavera comença a acostar-se.
Un poema sobre una de les parelles que un febrer va venir a festejar al jardí de casa, i el dibuix d’algun ànec.
Lluna de mel
En una illa de maons,
aixecada per olímpiques raons
al voltant d’una piscina comuna
és on visc, per fortuna.
Al bell mig de l’hivern,
quan els pollancres són un paisatge erm,
a ca meva, la codina artificial
acull un duet i el seu ball nupcial.
El nuvi vestit amb coll verd
i la núvia d’un marró que es perd
entre el boscatge i les plantes de ribera
quan no són a la meva era.
Al matí, quan trec el nas per la finestra,
allà els trobo, a la palestra.
Paraules d’amor a cau d’orella,
canta i dansa la bella parella.
Ha arribat el moment
de pensar en coses de gran fonament:
on pondran els ous que a la primavera
els daran una família sencera.
Ànec collverd
Anas platyrhynchos
 |
| Ànec collverd a la piscina de casa. |
 |
| Ànega collverd amb pollets a la primavera. |