El llibre del mestre: Uns dies amb Sir William, de Jaume Cela

“Aquest llibre agrada molt, tot i que els més grans del Club (sisè) pensen que podrien haver llegit un llibre una mica més “per a grans”.Apareixen algunes reflexions profundes sobre alguns dels temes que tracta el llibre: la solitud i la importància de tenir un amic. “L’avi es cura [de la malaltia que té quan és petit] quan té un amic. Pots estar envoltat de gent i sentir-te sol, i, en canvi, ser al cim d’una muntanya, i no sentir-te sol”, reflexiona una noia membre del Club.
I també apareixen comentaris divertits i fantàstics: un dels membres diu espontàniament i convençut que ell s’ha exposat a la llum de la lluna i ha caminat amb un llençol damunt del cap per si de cas fos veritat que et converteixes en fantasma quan et mors si prèviament has fet això tal com diu el llibre de Cela. Tots els membres del Club, sense que sembli una broma, convençuts i també espontanis, asseguren que han fet el mateix: caminar amb un llençol al cap i exposar-se a la llum de la lluna.
Gairebé tothom atorga un Segell Dahl a aquesta lectura.
Els nois i noies del grup donen gran importància a conèixer l’autor i els sembla una idea fantàstica fer-li algunes preguntes que li enviem i ell ens respon ben amablement.
PREGUNTES DELS DOS GRUPS DEL CLUB DE LECTURA DE L’ALTELL (tercer i quart, cinquè i sisè):
1. Com se’t va acudir fer un llibre sobre un llençol que, en realitat, és un fantasma?2. Creus en fantasmes? Dorms a la llum de la lluna i et passeges per casa amb un llençol a sobre?3. Com t’ho fas per convertir les teves idees en converses que de veritat semblin de nens?4. Què t’agrada més: fer d’escriptor o fer de mestre? I en què penses que ets més bo?5. Quan vas començar a escriure?6. T’has plantejat mai escriure llibres per a adults (novel·les)?”

RESPOSTES DE JAUME CELA:1.- Jo volia escriure un conte protagonitzat per un fantasma i que fes por, però sir William no m’ho va posar gota fàcil. Jo intentava que espantés els lectors i lectores i ell em deia que no, que volia ser una altra mena de fantasma. El resultat final ja el coneixeu. I per què era un llençol? Doncs perquè els fantasmes de la meva infantesa s’amagaven dins d’un llençol. No tenien cos i no sé què devien amagar, però el fet és que s’amagaven dins d’un llençol.2.- M’agrada més parlar d’imaginació. La imaginació és una facultat humana que va un pas per endavant de la realitat. Si vosaltres voleu construir un pont, resoldre un conflicte o inventar un ball, abans l’heu d’imaginar i anar fent proves. Els escriptors imaginem que la realitat pot ser diferent i després convertim allò que hem imaginat en paraules.
No, mai m’he passejat amagat dins d’un llençol, però ho he imaginat.3.- Conec bastant bé la infància perquè fa molts anys que treballo de mestre. Ara bé, per molt que conegui aquest món no és gens fàcil mirar de posar-te dins la pell d’un nen o d’una nena i poder parlar i actuar com ells. El resultat final depèn del lector que ha de quedar convençut que qui té davant és un nen o una nena, no un adult que es fa passar per una criatura.4.- No ho sé, en què sóc més bo, intento fer les dues feines el millor que sé i que puc.5.- Vaig començar a escriure articles sobre educació i literatura molt aviat, però escriure novel·les i contes va trigar més. El meu primer conte va sortir quan tenia 38 anys.6.- He escrit un recull de contes per a adults i uns quants llibres sobre educació, però el gruix més important està dedicat al món infantil i juvenil.