La passejada per un entorn natural a prop de casa ens duu a descobrir plantes aromàtiques: fonoll, romaní, farigola…, que collim amb mesura, i olorem i tastem amb delit. A la llista de troballes, s’hi afegeixen espàrrecs de marge primerencs. Localitzar-los i després agafar-los es converteix en un joc divertidíssim per a l’Amaia, la seva amiga i per a mi. I, mentre els collim, parlem salivant dels ous remenats amb espàrrecs que farem quan arribem a casa.
Pel camí trobem també un munt de porqueria que altres passejants han deixat al seu pas, sobretot papers que han fet servir per eixugar-se després de fer pipí (o caca). Les nenes pensen que, a més de ser fastigós, no hi ha dret. I, llavors, ben reflexives diuen: “La natura ens dona moltes coses [continuen somiant en els ous remenats amb espàrrecs] i nosaltres [referint-se a l’espècie humana, no a elles mateixes], també n’hi donem, de coses. Però són deixalles.”
**L’aventura d’aprendre inclou una sèrie d’articles que parlen d’infants i natura; com les petites coses que ens ofereix la naturalesa es converteixen en una gran oportunitat per aprendre i créixer. Els podeu trobar en aquest web agrupats en la mateixa categoria (L’aventura d’aprendre). Alguns d’aquests articles (íntegrament o ampliats) es publiquen a la revista Viure en família, en la secció ‘L’aventura d’aprendre en la natura’.