L’Unai s’ha fet gran, molt gran. Però encara troba inspiració a la natura per jugar amb la seva germana, l’Amaia. Entre els dos recullen branques seques del voltant i improvisen un ‘pont’, una palanca, una passera, una passarel·la… damunt d’un petit corrent d’aigua. Després de la feina, d’haver anat una bona estona amunt i avall amb fustes i d’haver intentat col·locar-les amb enginy i precisió perquè s’aguantessin sota els seus peus, l’Unai exclama: «potser seria més fàcil creuar ficant els peus a l’aigua, i ja està». L’Amaia respon: «sí, però no seria tan emocionant…».
**L’aventura d’aprendre inclou una sèrie d’articles que parlen d’infants i natura; com les petites coses que ens ofereix la naturalesa es converteixen en una gran oportunitat per aprendre i créixer. Els podeu trobar en aquest web agrupats en la mateixa categoria (L’aventura d’aprendre). Alguns d’aquests articles (íntegrament o ampliats) es publiquen a la revista Viure en família, en la secció ‘L’aventura d’aprendre en la natura’.