Aquest any, per sant Martí, arriba l’estiuet que promet la meteorologia popular. A l’Amaia, li falta temps per posar-se samarreta i pantalons curts. Quan sortim al carrer, contrasta amb els vianants que, fent cas al calendari, ja porten anoracs i botes. Amb la motxilla a l’esquena, marxem caminant cap a les Estunes, al municipi veí de Porqueres. Tothom sap que aquí viuen algunes fades i les aloges o dones d’aigua que fan vida entre l’estany de Banyoles i aquest bosc de roures, alzines i grutes de travertí.
Un cop al bosc encantat, l’Amaia em demana silenci per no espantar les fades. Seguim els cartells que indiquen les rutes preferides d’aquests éssers fantàstics i en busquem el rastre: una mica de purpurina escampada aquí i allà, que passa desapercebuda si no la mires amb ulls experts o molt ben disposats. En una de les esquerdes màgiques que forma un túnel dins la roca, descobrim un pit-roig que alça el vol així que nota la nostra presència. «Potser era una fada del bosc convertida en ocell», vaticina l’Amaia. I la nena es dona per satisfeta.
 |
| Trobem aquesta ‘obra’ en una roca. |
Ha arribat l’hora de complir el segon objectiu de la sortida: crear la nostra peça de land art. Anit miràvem un programa de televisió que ens agrada a les dues i entrevistaven una persona que fa art a la natura amb materials propis de l’entorn on es troba. A l’Amaia i a mi ens va semblar reconèixer l’indret on feien l’entrevista: el bosc de les Estunes, a poca distància de casa. Ara, després d’haver intentat localitzar les fades, busquem una peça d’art. Trobem una mena de cara, que sembla realitzada per un ésser humà («O no!», l’Amaia sembra el dubte). I decidim crear la nostra pròpia obra: «Com que s’acosta el Nadal, podem fer un pessebre», diu la nena. El nen Jesús, la verge Maria, sant Josep, el bou i la mula, fets amb fulles, pals, barrets d’aglans, closques de caragols, pedres i escorces que trobem per terra. Fem fotos i deixem allà la nostra aportació al land art perquè la gaudeixi el pròxim visitant o, qui sap, potser les fades i les aloges.
 |
| La nostra obra de ‘land art’: un pessebre. |
**L’aventura d’aprendre inclou una sèrie d’articles que parlen d’infants i natura; com les petites coses que ens ofereix la naturalesa es converteixen en una gran oportunitat per aprendre i créixer. Els podeu trobar en aquest web agrupats en la mateixa categoria (L’aventura d’aprendre). Alguns d’aquests articles (íntegrament o ampliats) es publiquen a la revista Viure en família, en la secció ‘L’aventura d’aprendre en la natura’.