Us presento el meu últim projecte: Els vuit mil estels de l’Ànnia (Tramuntana Editorial, 2023). Un conte, publicat en forma d’àlbum il·lustrat, amb il·lustracions de Txell Darné i pròleg de Kílian Jornet, que explica el trajecte emocional d’una nena, l’Ànnia, que ha d’afrontar un càncer. Ho fa protagonitzant una al·legoria en companyia dels seus millors amics: una ascensió a l’Everest, que simbolitza les pujades i les baixades que els infants amb càncer pateixen durant la lluita contra la malaltia. Ara bé, també serveix per parlar de les dificultats que qualsevol persona pot haver d’encarar al llarg de la vida.
Aquest conte va ser un encàrrec de l’Associació 8.000 Estels, fundada per la família de l’Ànnia amb l’objectiu de donar visibilitat a la malaltia, oferir suport als infants i les famílies que la viuen i recaptar fons per a la investigació sobre el càncer infantil (a través del Vall d’Hebron Institut de Recerca, VHIR). Va significar un gran repte, perquè la família em demanava recollir totes les emocions viscudes, incloent-hi la idea de l’ascensió a l’Everest i els punts de vista i els consells del gran nombre de professionals que havia tractat l’Ànnia durant la malaltia (metges, terapeutes, mestres…). Tot havia de cabre en un text breu, ple de contingut, directe, poètic, capaç de connectar amb el lector i de fer-lo vibrar. Es tractava de parlar d’emocions, no de fer una biografia de la nena ni d’explicar les etapes del càncer en si. Calia crear un conte, que, més enllà d’oferir un missatge transcendental, engresqués els joves lectors proporcionant-los una bona aventura.
Abans de començar a escriure, em preguntava si seria capaç de fer el que s’esperava de mi. Vaig arribar a pensar que seria més fàcil escriure una novel·la de dues-centes pàgines que un conte de cinc! A part de totes les peticions de la nena, la família i els professionals que ens oferien el seu testimoni, també hi havia les pròpies exigències: coses que em semblaven imprescindibles per poder lligar la història i conservar la màgia d’alguns elements que havien anat apareixent mentre parlava amb tothom (el drac que dibuixava la nena quan va començar a manifestar els símptomes del tumor cerebral que tenia; els estels que simbolitzaven algunes de les accions que la nena i la família havien dut a terme a l’hospital on havia estat ingressada o els amics que, malauradament, no havien sobreviscut al càncer; el lleopard de les neus propi de l’entorn on passava la història; etc). A més, hi volia incloure algunes claus que el mateix Kílian Jornet m’havia ofert des de l’Himàlaia per entendre com és “l’ascensió emocional” a l’Everest; pistes que servien per amalgamar l’experiència vital de l’Ànnia amb l’entorn simbòlic que proposava la família per a desenvolupar la història.
Vaig quedar molt sorpresa quan, en posar-me a escriure, la història va començar a fluir sense esculls. Tot va començar a lligar de forma natural i vaig quedar satisfeta amb el resultat final, que vaig anar polint a partir dels comentaris de l’Ànnia, la seva família i de tots aquells professionals que havia entrevistat abans.
I, després del text, van venir les il·lustracions de la Txell Darné. Quina meravella! Boniques, delicades, amb infinitat de detalls que expressen tot allò que potser el text no pot. Les il·lustracions (i també la maqueta, dissenyada per ella mateixa) converteixen el conte en una peça única i preciosa.
A tots aquests professionals que han format part d’aquest llarg i bonic procés, vull agrair la seva participació en aquest projecte, del qual me’n sento molt orgullosa per la part que em toca.
