Alexie, Sherman: ‘El diario completamente verídico de un indio a tiempo parcial‘. Madrid: Siruela, 2009 (Las Tres Edades; 185). Il.: Ellen Forney. Traducció de l’anglès al castellà: Clara Ministral.
Aquest és el darrer llibre que he llegit per al Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil de Rosa Sensat. Bé, d’això ja fa unes quantes setmanes, però encara en tinc un record viu: em va fascinar.L’autor, d’origen spokane, explica la història d’un noi de 14 anys, també nadiu nord-americà, que viu en una reserva i té importants problemes físics i d’autoestima. Tot i així, decideix rebutjar el futur que li ofereix la reserva, plantar cara a la seva família i estudiar en un institut ‘de blancs’ on es recullen tots els tòpics d’un ‘High’ de l’Amèrica profunda (aquella del Halloween, les animadores i els balls de graduació). L’autor utilitza una narració en primera persona (amenitzada per les tires de còmic que se suposa que dibuixa el protagonista), un to irreverent típic dels adolescents, una ironia fínissima i un humor àcid i brutal per explicar una realitat punyent: la de la marginació dins la marginació, la d’una comunitat sencera enganxada a l’alcohol. Sens dubte, l’enfocament d’aquesta història i la manera com està presentada la converteixen en una plataforma de denúncia molt més eficaç que qualsevol discurs grandiloqüent.
Jo el recomanaria a partir de 13 o 14 anys i, és clar, per a tots els eterns adolescents. És possible que molts adults el trobin, precisament, ‘massa irreverent’, i que no es plantegin mai donar-lo a llegir als seus fills o als seus alumnes. Això, sens dubte, el converteix en un valor segur per als adolescents.
Aquí teniu un fragment del llibre llegit per l’autor (en anglès), que precisament parla de l’amor pels llibres, i fa petar de riure i deixa veure el to general de l’obra.