‘Amphibian’ o el ‘nen granota’ que es preocupava pels animals



Aquí us deixo la ressenya d’una lectura que fa de preludi de les lectures que vindran durant els propers mesos (el perquè ja us l’explicaré aviat, però, us aviso, hi haurà molts animals amagats). 


Aquest llibre se centra en l’interès (la preocupació) per la biodiversitat del planeta, un tema molt present a la família (en aquest cas, la meva!). He compartit moltes de les reflexions del protagonista d’aquesta història, en Phineas William Walsh, amb el meu fill Unai (9 anys), que encara és un pèl jove per llegir aquest llibre pel seu compte. I ha estat un exercici ben enriquidor. A banda de ser una bona excusa per parlar dels animals que més ens agraden i dels perills que els amenacen, aquesta lectura ens ha dut a fer una revisió dels béns que consumim. Com en Phin, l’Unai em demana que no compri productes que portin oli de palma, perquè per produir-lo sovint es destrueix l’hàbitat d’animals com l’orangutan (d’això, n’hem parlat aquest estiu amb en Juan Moreiras, un fotògraf de natura molt amic d’aquests simis i nostre). I també em demana que si som a casa, les pomes siguin de Girona. Pomes de Nova Zelanda ja en menjarem quan siguem als antípodes! 😉   

Gunn, Carla: ‘Mi familia y otras especies en extinción. Madrid: Noguer, 2013. Traducció de l’anglès al castellà: Macarena Salas. 282 pàg.
El primer que em va atraure d’aquest llibre va ser el títol, que fa una picada d’ullet a la coneguda obra de Gerald Durrell ‘La meva família i altres animals’. Però curiosament el títol original d’aquest llibre, escrit per una canadenca de parla anglesa, ‘Amphibian’, té poc a veure amb el títol de Durrell. De fet, les històries són ben diferents. Però comparteixen l’habilitat de l’autor/a per fer un retrat de nombroses espècies animals entre les quals hi ha el grup de persones que conformen l’entorn quotidià del protagonista. En ambdós casos es tracta d’un noi de deu anys amb un gran interès per la fauna planetària i una gran habilitat per descriure amb ironia i humor el comportament humà i les relacions que homes i dones mantenen amb individus de la mateixa espècie i amb altres espècies animals.

Però la novel·la de Carla Gunn no és autobiogràfica (tot i que en la seva pàgina web explica com les reflexions del seu fill de nou anys sobre les bosses de plàstic i les tortugues marines van encendre la guspira d’aquesta història). El protagonista d”Amphibian’ és en Phin (Phineas), un bon coneixedor del món animal realment preocupat pels perills que amenacen la supervivència d’un munt d’espècies. En Phin, que a més encarna moltes de les pors i els dubtes existencials d’un nen contemporani, no pot entendre que adults aparentment ‘preparats’ com els seus pares, que són periodistes especialitzats en temes socials, la seva mestra o el psicòleg que intenta guarir-lo de la seva presumpta ecoansietat visquin d’esquena a la realitat. Per exemple, li sap greu que la seva mare consumeixi béns fabricats amb oli de palma, producte relacionat amb les principals amenaces que pateixen els orangutans. I l’irrita que la seva mestra plantegi exercicis de llengua amb frases tan absurdes com ‘els lleons viuen a la jungla’ o amb il·lustracions que fan compartir un bloc de gel a un pingüí i un ós polar. Però la seva desesperació és total quan la mestra porta una granota arborícola de White a classe perquè faci de mascota: quin sentit té voler treure aquest animal del seu hàbitat per convertir-lo en un animal domèstic i tancar-lo en un terrari a l’aula? I en Phin, que té especial debilitat pels amfibis, intenta posar-hi remei a la seva manera. Però no és fàcil retornar la Mimos (així es diu la granota en la versió castellana) al seu hàbitat natural, a un bosc d’Austràlia. Altres accions reivindicatives d’en Phin, que il·lustren com es poden sentir els animals que pateixen les intervencions directes dels humans, tindran un resultat millor. Aquestes accions faran que, per fi, les preocupacions d’en Phin deixin de ser vistes com una excentricitat i que hi hagi un desenllaç esperançador (almenys en la petita parcel·la del protagonista).

Excel·lent reflexió sobre la nostra actitud envers el món animal i el medi natural en general (però també envers el nostre entorn humà), presentada a través d’una història entranyable, divertida i molt ben documentada, que de segur no deixarà indiferent el lector i que, a més, li aportarà coneixements sobre la fauna mundial de manera lúdica.

A partir de 12-13 anys (i, per descomptat, apte per a l’etiqueta crossover).

Per cert, aquí en teniu el booktrailer: